Pràctica atractiva

Aquesta setmana, després de dues setmanes d'exposicions, hem représ les pràctiques amb un joc, i quin joc!

Consistia en fer 3 grups, donava igual que estiguera format per una sola persona o per 10. Una vegada fet els grups debiem fer 4 preguntes amb tres opcions de resposta.

Doncs bé, jo em vaig ficar en Jose, un company que el conec d'altra asignatura. Per altra banda hi havien dos grups més, un de dos persones i altre de tres. Per tant, consistia en llançar preguntes a un equip, el que elegirem. Si les acertaven conseguien 1punt, si no acertaven rebotava a l'altre grup i s'enduia 2punts, i si finalment aquest grup no l'acertava l'equip que havia formulat la pregunta guanyava 3punts. Algo que va determinar el joc va ser, que l'equip que guanyara, pels punts aconseguits, tindria una recompensa que es plasmaria a la nota.

Crec que l'objectiu de Pere en aquesta pràctica era veure com actúavem, si elegiem equip, si formulavem preguntes molt díficils, és a dir, veure que podiem saber sobre l'asignatura i quines tàctiques utilitzavem per consegir la victòria. Però veuria que ferem algunes preguntes que eren més de recordar i de 'pillar' que de saber en sí mateix. Bo, finalment aconseguiren la victòria el grup de Samuel, Rafa i Jose, a sols 2 punts de diferència del meu company i jo, i lo bo que tingueren va ser que guanyaren dos preguntes amb 3p, és a dir, que no acertarem cap dels dos grups les preguntes que llançaren.

El meu company i jo començarem malament, però poc a poc remuntarem i conseguirem 5p,a  dos dels guanyadors. La nostra tàctica va ser llançar les preguntes a l'equip contrari de Samu, Rafa i Jose, per a que estos no acumularen més punts, i en certa mesura ho vam aconseguir.

Respecte a que l'equip guanyador tindria un benefici que repercutiria en la nota, no ho vaig veure malament, perque d'eixa forma Pere intentà donar una motivació i a la vegada pressió al joc, però jo li pregunte a Pere, ¿I els que no guanyaren pels punts, però aprengueren molt més que els guanyadors, no se'ls recompensa?. Pense que intentava alguna cosa més, però no sabria dir-ho. Sé que va utilitzar a la vegada un aprenentatge recíproc (entre alumnes), però per a evaluar va utilitzar una ferramenta molt discriminatòria, la nota.

Una vegada proclomat l'equip guanyador, Pere llançava comentaris provocadors cap als grups que haviem perdut i persupossat jo no em vaig quedar callada i li vaig seguir 'el supossat joc'. En concret, un comentari de Pere va ser: "Si el pitjor que ha pogut fer el company (Jose, el que anava en mí) ha sigut triar-se una xicona per a fer este joc". Jo em vaig riure i li vaig dir que eixe comentari era molt baix per a respondre i que eixe paper no li 'pegava' massa i em va respondre: "A veure si el paper que no em pega és l'altre". I ahí quedà la cosa. A tot açò els meus companys rient-se de la situació.

Al dia següent em trobe a Samu per la facultat i em diu rient-se:"Era broma, Claudia".

En certa mesura, m'agrada la provocació incita a veure les diferents reaccions. Jo com sòc impulsiva encara que sé que és per a d'això, conteste seguint el joc, a veure com acaba.

En fi, va ser una classe, com dic al títol, atractiva i per al record, ja que Pere va insistir en que se'n recordarem d'ella.