El EsPaCiO De La CrEaTiViDad

El EsPaCiO dE lA cReATiViDaD: Bienvenidos a mi espacio de la creatividad. Pienso que el que uno ya cree su propio espacio es genial y si además es creativo en él, es la 'monda'.

Aprendamos y enseñémonos entre nosotros:-)

sábado, 12 de marzo de 2011

El tiempo

El tiempo...determina las acciones humanas.
El tiempo...acelera o ralentiza la vida.
El tiempo...afecta a todo ser y material.
El tiempo...del que tanto dependemos para todo.
El tiempo...nos apaga poco a poco hasta destruirnos.
El tiempo...que es infinito, sin límites.
El tiempo...que tanto preocupa en esta sociedad moderna.
El tiempo...pasa por delante sin darnos cuenta.
El tiempo...es tan abstracto!
El tiempo...tan presente en todo.
El tiempo...tan importante e insignificante dependiendo del momento.
El tiempo...que nos hace olvidar o recordar.
El tiempo...algo que no pasa un día desapercibido.
El tiempo...destruye a unos y revive a otros.
El tiempo...pasado, presente y futuro.
El tiempo...que aprovechamos o perdemos.

El tiempo...así es el tiempo!

Pràctica atractiva

Aquesta setmana, després de dues setmanes d'exposicions, hem représ les pràctiques amb un joc, i quin joc!
Consistia en fer 3 grups, donava igual que estiguera format per una sola persona o per 10. Una vegada fet els grups debiem fer 4 preguntes amb tres opcions de resposta.
Doncs bé, jo em vaig ficar en Jose, un company que el conec d'altra asignatura. Per altra banda hi havien dos grups més, un de dos persones i altre de tres. Per tant, consistia en llançar preguntes a un equip, el que elegirem. Si les acertaven conseguien 1punt, si no acertaven rebotava a l'altre grup i s'enduia 2punts, i si finalment aquest grup no l'acertava l'equip que havia formulat la pregunta guanyava 3punts. Algo que va determinar el joc va ser, que l'equip que guanyara, pels punts aconseguits, tindria una recompensa que es plasmaria a la nota.

Crec que l'objectiu de Pere en aquesta pràctica era veure com actúavem, si elegiem equip, si formulavem preguntes molt díficils, és a dir, veure que podiem saber sobre l'asignatura i quines tàctiques utilitzavem per consegir la victòria. Però veuria que ferem algunes preguntes que eren més de recordar i de 'pillar' que de saber en sí mateix. Bo, finalment aconseguiren la victòria el grup de Samuel, Rafa i Jose, a sols 2 punts de diferència del meu company i jo, i lo bo que tingueren va ser que guanyaren dos preguntes amb 3p, és a dir, que no acertarem cap dels dos grups les preguntes que llançaren.

El meu company i jo començarem malament, però poc a poc remuntarem i conseguirem 5p,a  dos dels guanyadors. La nostra tàctica va ser llançar les preguntes a l'equip contrari de Samu, Rafa i Jose, per a que estos no acumularen més punts, i en certa mesura ho vam aconseguir.
Respecte a que l'equip guanyador tindria un benefici que repercutiria en la nota, no ho vaig veure malament, perque d'eixa forma Pere intentà donar una motivació i a la vegada pressió al joc, però jo li pregunte a Pere, ¿I els que no guanyaren pels punts, però aprengueren molt més que els guanyadors, no se'ls recompensa?. Pense que intentava alguna cosa més, però no sabria dir-ho. Sé que va utilitzar a la vegada un aprenentatge recíproc (entre alumnes), però per a evaluar va utilitzar una ferramenta molt discriminatòria, la nota.
Una vegada proclomat l'equip guanyador, Pere llançava comentaris provocadors cap als grups que haviem perdut i persupossat jo no em vaig quedar callada i li vaig seguir 'el supossat joc'. En concret, un comentari de Pere va ser: "Si el pitjor que ha pogut fer el company (Jose, el que anava en mí) ha sigut triar-se una xicona per a fer este joc". Jo em vaig riure i li vaig dir que eixe comentari era molt baix per a respondre i que eixe paper no li 'pegava' massa i em va respondre: "A veure si el paper que no em pega és l'altre". I ahí quedà la cosa. A tot açò els meus companys rient-se de la situació.
Al dia següent em trobe a Samu per la facultat i em diu rient-se:"Era broma, Claudia".
En certa mesura, m'agrada la provocació incita a veure les diferents reaccions. Jo com sòc impulsiva encara que sé que és per a d'això, conteste seguint el joc, a veure com acaba.

En fi, va ser una classe, com dic al títol, atractiva i per al record, ja que Pere va insistir en que se'n recordarem d'ella.

Sobre las redes...

Os acordáis de la entrada: "Ensayo sobre la red"?Pues la chica de la que os hablaba, Raquel, autora del libro, Los ángeles no tienen facebook,  me contestó en su página web: http://www.losangelesnotienenfacebook.com/page/8 . 
Como te dicho en tu página Raquel, te contesto:
Te agradezco que me hayas encontrado por la red y te mostraras contenta con la entrada que hice, porque al ver tu página y comprobar que me dabas las gracias también me he llevado una grata sorpresa.
Tomando el café después de comer, siempre hojeo el periódico que hay en las mesas de la cafetería de historia (Qué, 20minutos, eccus...). En este caso fue el Eccus y en él encontré la reflexión que hiciste, la cual me interesó mucho, por eso la incluí en mi blog. Además estoy totalmente de acuerdo con lo que añades en tu página, al contestarme.

Veo que te inquieta mucho el mundo de las redes sociales y reflexionas sobre ellas, y no es para menos, ya que están a la orden del día.
Opino que, un uso controlado de las mismas es beneficioso para la persona, ya que te puedes comunicar con los amigos, compañeros de clase, cotillear, a veces es divertido, pero creo que este uso se está descontrolando. Es decir, la cuestión sería..se está haciendo un buen uso de estas redes?, ¿Con qué fin las utilizamos?Para ligar?, Para exhibirnos (como bien dice Raquel, en una de sus entradas)?, Para perder el tiempo?No sé, creo que con esta macrodigitalización no siempre se hace un buen uso, haciendo hincapié en los niños, ya que estas últimas generaciones viven más pendientes de una pantalla que de una hoja con letras. Por ello me viene a la cabeza la entrada de Samuel en su blog: necesidades, innecesarias?http://samuellpezcarriltpcef.blogspot.com/search/label/Ocurrencias%20mentales

¿Cómo podríamos concienciar a los niños de poder realizar un buen uso de estas redes sociales?¿Es función de padres, profesores y/o gobierno?¿Las redes sociales han quitado importancia a las relaciones directas, cara a cara?
Ahí dejo el debate.
A ti Raquel, gracias y suerte con tu libro y la página, la cual tiene entradas muy interesantes;)